La meva adreça: tumateix.llibres@gmail.com

Mercè Rodoreda.


Nasqué a Barcelona añ 1908 i morí a Girona al 1983. Filla única d'un matrimoni amant de les lletres, la seva infantesa va estar influenciada per la figura del seu avi matern, Pere Gurguí, qui va inculcar-li un profund catalanisme, que la va acompanyar durant tota la seva vida. Al 1928, als vint anys, es va casar amb un oncle seu, Joan Gurguí, catorze anys més gran que ella, amb el que va tenir el seu unic fill, Jordi.
És la novel·lista més important de la postguerra, autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.

Començà a escriure contes per a revistes com a fugida d'un matrimoni decebedor i, més tard, quatre novel·les d'un cop, que després rebutjà, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells.
A les primeries de la guerra civil espanyola treballa al Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer a diverses localitats de França i després a Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindran el premi Víctor Català. Amb El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjans dels anys setanta retorna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i, entre d'altres, encara publica Viatges i flors i Quaranta, quaranta guerra..., el 1980, any en què li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Des de 1998 es convoca el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, en homenatge a l'autora.
També va ser membre i sòcia d'Honor de l'associació d'Escriptors en Llengua Catalana.