Lleida 1974 Ciències Empresarials per la Universitat de Lleida. Empresari. Jugador d'escacs del CE Balàfia.
No hi ha res que em faci sentir més orgullós que ser lleidatà. M'encanta la coca de recapte, la Seu Vella, els Costers del Segre i lo parlar de Lleida. Un parlar tremendament ric i variat. Hi ha infinitat de subdialectes, fins al punt que en determinats pobles, com Aitona o Arbeca, parlen diferent de com ho fan als pobles del voltant.
Des de petit m'ha fet molta gràcia sentir parlar la gent de poble. Suposo que és perquè jo sóc de capital. A l'escola, hi havia bastants nens de poble, i deien paraules que jo no coneixia. I deien allò típic de "pues al meu poble ho diem així". Però amb el temps, m'he adonat que els de capital també tenim moltes paraules pròpies de Lleida. Som com un poble més, però molt més gran.
En Robert, el Ferran i jo tenim en comú que ens agrada molt escriure i parlar en lleidatà. I com més enrevessat, millor. I en el xat més popular de les terres de Lleida és on es va coure, ja fa molts anys, el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada