La meva adreça: tumateix.llibres@gmail.com

Robert Masip i Vallès

Almatret 1974. Mestre d'educació Primària. Membre fundador i baixista dels grups musicals The Companys i Tremendos.
Al arribar a Lleida, a l'institut, alguns companys em deien si era de poble per tal com parlava i no ho entenia. Jo sempre havia xarrat igual. 
En aquell període vaig començar a apreciar el parlar de casa com una cosa important. Els diferents matisos de la llengua amb que es comunicava la gent a la capital eren la clau per entendre que les coses es podien dir d'una altra manera. Diferent, però no millor. La parla és la que és i si a casa sempre havíem dit granera, per què hauria de canviar i dir-ne escombra? Dons entre aquell garbuix d'idees van anar desfilant els primers anys de la meua adolescència.
Passat l'institut i el magisteri, el plaer per la llengua catalana persisteix, particularment pel dialiecte nord-occidental. D'aleshores ençà no ha fet més que créixer la consciència de preservar i fomentar la parla lleidatana. Com a mestre a Tàrrega, em xocava que alguns alumnes diguessin nau al número nou. Allà on aniràs, fes el que veuràs. I vaig acabar dient nau. En el meu pas per Artesa de Segre i Alcarràs, tres quarts del mateix, amb l'oïda sempre a punt.
I així, com qui no vol la cosa, aquest riu de paraules, expressions i dites de Ponent apreses amb el temps ha desembocat en un recull fet a sis mans que, amb justa dosi d'humor i ironia, s'ha convertit en Lo Nou Diccionari Lleidatà-Català.