Paul Auster

Nasqué a la ciutat de Newark, suburbi de Nova Jersey, fill d'una família originària d'Europa Central. El seu contacte amb els llibres és bastant prematur gràcies a la biblioteca que un oncle seu traductor li deixava consultar. 

Començà a escriure als 12 anys, abans fins i tot de descobrir el beisbol, un esport molt recorrent en les seves novel·les. Entre 1965 i 1967 estudia a la Universitat de Colúmbia, literatura francesa, italiana i anglesa. Més tard, comença a traduir autors francesos i viatja fins a París, on suspèn l'examen d'ingrés a l'Institute des Hautes Etudes Cinématographiques (Institut d'Alts Estudis de Cinematografia). 

Tornà als Estats Units el 1967. Escriu articles per a revistes, comença les primeres versions del Viatge d'Anna Blume i de El palau de la lluna, treballa en un petroler. Al llarg d'aquests anys col·laborà amb publicacions com The New York of Books i a Harper's Saturday Review. 

Posteriorment, torna a França on viurà uns tres anys. El 1979, just després de divorciar-se de la seva primera esposa la també escriptora Lydia Davis, i de tractar sense èxit de publicar una novel·la policíaca sota el pseudònim de Paul Benjamin (Bala falsa), la mort del seu pare li proporciona una petita herència que el treu dels greus problemes econòmics i l'inspira La invenció de la solitud (1982), inici del seu èxit literari i considerada per molts una obra autobiogràfica.

Es va casar per segona vegada amb l'escriptora Siri Hustvedt l'any 1981.

No fou fins la publicació de Trilogia de Nova York (1985-1986), que gaudí de reconeixement internacional. Es tracta d'una sèrie de tres contes, que avançarien la publicació de la seva primera novel·la, El país de les últimes coses (1987). A aquesta, li seguirien altres títols com El palau de la lluna (1989) i La música de l'atzar(1990), duta a la pantalla per Philip Hass. El 1992 gràcies a la seva obra Leviatan aconseguirà l'èxit total, guardonada amb el premi Medici (1993). 

Ha escrit i publicat moltes obres i algunes han estat adaptades al cinema, tal volta, una de les seves activitats menys conegudes sigui la seva tasca al PEN Club, presidida per l'escriptor iranià Salman Rushdie i de la qual Auster n'és vice-president. Es tracta d'una organització d'escriptors en paraules del propi Auster "que promou els drets humans en el món".